El Palau de la Música Catalana, l'anomenat "edifici més modernista del món" curiosament no és obra de Gaudí, sinó del seu coetani Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850-1923). Aquesta sala de concerts de Barcelona, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és un monument artístic d'una bellesa excepcional i, alhora, un escenari musical de gran prestigi.

En menys de tres anys, de 1905 a 1908, Barcelona va aconseguir aixecar un dels seus edificis més esplèndids, el Palau de la Música Catalana. La seva construcció va ser impulsada per una societat coral popular, l'Orfeó Català, i encarregada a l'arquitecte i polític Domènech i Montaner. Aquest va comptar amb un grup de col·laboradors de primer ordre, com ara Pau Gargallo i Eusebi Arnau per als grups escultòrics interiors, Antoni Rigalt per als vitralls, Lluís Bru per als mosaics o Miquel Blai per al grup escultòric "La Cançó", situat a la cantonada exterior de l'edifici. L'arquitecte, d'estil modernista, va idear una innovadora estructura de ferro que permet emprar parets de vitrall, les quals deixen passar la llum. Els motius florals converteixen l'interior de la sala de concerts en una autèntica festa per als ulls, fent que el Palau de la Música Catalana de Barcelona se'ns aparegui com un hivernacle frondós de flors i plantes.

L'ampliació del Palau, dirigida per l'arquitecte Òscar Tusquets ha permès, a més, la visibilitat completa de la façana lateral, fent realitat el somni de Domènech i Montaner. També ha suposat la creació d'un nou auditori subterrani de 600 places, el "Petit Palau", i un restaurant, "El Mirador del Palau".