El 13 de febrer de 1937, Barcelona vivia el primer dels 192 bombardeigs de l'exèrcit de Franco en plena Guerra Civil. Amb aquest atac, la població civil esdevenia protagonista involuntària de la guerra. Per afrontar aquesta situació, es va crear la Junta de Defensa Passiva encarregada de salvaguardar les vides dels veïns. Els primers llocs que es van habilitar com a defensa van ser els soterranis de les cases i la xarxa de metro. Però en intensificar-se els bombardeigs, es va començar la construcció de refugis amb la col·laboració popular.

Entre el miler llarg que es van fer en aquells anys, hi ha l'anomenat Refugi 307, avui un dels centres d'interpretació històrica que presenta el Museu d'Història de Barcelona. Aquest refugi consisteix en prop de 400 metres de túnels de volta d'1,6 metres d'ample i 2 d'alçada. Al llarg del recorregut pel refugi es poden conèixer les condicions de vida que es van donar entre les seves parets, i es poden observar les diverses estances que el formaven, com ara els lavabos, una font i una infermeria, entre altres. Construït al carrer Nou de la Rambla, 169, del barri del Poble Sec, és tot un testimoni de la crueltat de la Guerra Civil.