Monuments i escultures
L"any 1888 Barcelona organitzava l"Exposició Universal. Com a porta d"entrada a la fira, situada al Parc de la Ciutadella, s"aixecava l"Arc de Triomf. Un monument de forma i proporcions clàssiques però d"acabats escultòrics i decoratius, trencadors i plens de simbolisme, que constitueix una de les icones de la ciutat.
Davant la muralla romana, allà on l"aqüeducte arribava a la ciutat, trobem aquest poema visual de Joan Brossa. Hi llegim la paraula Barcino, el nom romà de Barcelona a qui ret homenatge l"artista amb aquesta curiosa escultura, perfectament integrada amb les pedres més antigues de la ciutat.
Cridanera tant pels colors com pel tamany, l"escultura de la Cara de Barcelona no passa desapercebuda. Tothom hi diu la seva sobre aquesta peça que, des de l"època olímpica, decora un extrem del
Port Vell de Barcelona, barrejant-se amb el passat portuari i el present d"una de les zones d"oci de la ciutat.
Un cel caigut es reflexa en les formes ondulants que neixen de la gespa del Parc de l"Estació del Nord, en un joc subtil amb la superfície natural. És el conjunt escultòric amb el qual Beverly Pepper va decorar el nou parc nascut als terrenys de l"antiga estació del ferrocarril.
Una noia agenollada, mig caiguda, amb les mans agafades delicadament i el rostre cobert per la cabellera, sura enmig de l"estany de la plaça d"Armes, al
Parc de la Ciutadella de Barcelona. Sembla que res ni ningú la pugui consolar. El Desconsol pren aquí forma d"escultura femenina.
